ERC es redecora

Sumar i no restar

Reprodueixo pel seu interès l'artícle de Marçal Sintes (AVUI, 16/02/07) "Sumar i no restar"

Ho recordo com si fos ara. Va ser el 2004. Vaig anar a veure Carod-Rovira al seu despatx del Parlament per expressar-li la meva preocupació pel fet que des d'ERC s'estava fent la vida impossible -per exemple pressionant perquè perdessin les seves tribunes públiques als mèdia- alguns opinadors i intel·lectuals nacionalistes catalans. Es tractava de gent important i amb coses a dir, molt vàlida. Alguns eren votants d'ERC. Encara més: alguns d'ells havien donat suport públic als republicans en les eleccions de l'any anterior. Li vaig demanar que recordés aquell vell lema pujolista del sumar i no restar. Li vaig exposar alguns casos concrets, amb noms i cognoms, i em va respondre que ell no tenia res a veure amb allò. Em va semblar que entenia el que li estava dient, però res no va canviar. Amb el temps, Esquerra Republicana ha anat perdent suports entre els opinadors i intel·lectuals del país, fins al punt que, en aquest àmbit de les idees, està força més sola que abans, quan era a l'oposició. És el procés invers al que sol passar normalment. ERC s'ha especialitzat en els últims anys en l'atac salvatge a persones catalanistes. S'hi ha acarnissat molt més que amb els adversaris reals. Els dos insults més emprats contra els que s'han negat a dur el carnet tot el dia entre les dents han sigut els que vostès s'imaginen: "convergent" i "convergent de merda". Perdonin que els atabali amb anècdotes que potser no vénen al cas, però en sentir Joan Puigcercós insinuant a la ràdio que Carretero i els seus seguidors no són altra cosa que convergents camuflats no ho he pogut evitar."

Campanya: Per un aeroport internacional a Barcelona

Recollint la proposta llançada per en Marc Alza m'hi afageixo i us animo a participar en la campanya pro aeroport internacional a Barcelona.

D'aquí a poques setmanes AENA farà pública la seva decisió sobre la concessió de la nova terminal sud de l'aeroport del Prat. Si bé és evident que per als interessos catalans resulta més atractiva la oferta del grup Star Alliance, que convertiria Barcelona en un centre d'intercanvi amb vols intercontinentals, hi ha la possibilitat que AENA no afavoreixi aquesta opció.

Més enllà del suport que Ajuntament, Cambra de Comerç, Universitat i d'altres institucions, han donat a la oferta del grup Star Alliance, seria bó fer veure a AENA que aquesta qüestió té una transcendència social i política que supera la institucional.

Us demano que us sumeu a l'enviament del correu electrònic que trobareu a continuació. Podeu fer-lo arribar a l'adreça servicios-aeroportuarios@aena.es amb còpia a campanyahub@hotmail.com per tal de poder seguir-ne l'impacte.

Feu-ho correr!
___________________________________________________

Apreciados/as Sres./as. de AENA:

Me dirijo a ustedes para manifestar mi preocupación ante la inminente decisión de AENA sobre la adjudicación de la nueva terminal del aeropuerto de Barcelona.

El Ayuntamiento de Barcelona, las Cámaras de Comercio, las Universidades y la sociedad civil, coinciden en el mayor atractivo y potencial de la oferta presentada por el grupo Star Alliance. Un proyecto que permitiría a Barcelona consolidarse como referencia europea y hub intercontinental. Ante esta posibilidad, la oferta de una compañía de bajo coste como Click Air, no puede considerarse una opción de futuro sino una interferencia en el desarrollo del propio aeropuerto y la economía catalana.

Por todo ello, es justificado el temor a que la necesidades de amortización de la nueva T4 del aeropuerto de Barajas, los intereses de Iberia como antigua compañía de bandera y la inercia centralista del estado, condicionen una decisión que resulta evidente desde los intereses del aeropuerto de Barcelona y la sociedad catalana.

Espero, esperamos, una decisión ajustada a la lógica más allá del modelo unipolar que AENA ha impulsado hasta hoy.

Atentamente,

-El vostre nom-

Kelme m'ha perdut com a client

Jo també em sumo a la campanya en defensa en suport de l'Oleguer Presas i en defensa de la llibertat d'expressió iniciada per en Vicent Partal.

Es busca Govern desaparegut

Manual d'argumentari d'ERC...

Transcrit integrament l'artícle de Francesc Marc Alvaro publicat a El Singular Digital pel seu interès i la fina irònia que destil·la.

Manual d’argumentació de l’independentista governamental superat pels fets (no paraules)

Algú em fa arribar una publicació secreta que s’ha repartit entre tots els homes i dones principals de l’independentisme governamental per tal de fer front als fets que posen en evidència la naturalesa del Govern Montilla com allò que és: una oficina provincial amb missió anestèsica sobre el fet nacional i amb voluntat de convertir el nacionalisme/sobiranisme/independentisme en un segment social testimonial, folklòric, decoratiu, accessori i estrany en una Catalunya política que s’assembli ben aviat al País Valencià i Galícia.

Aquest manual o argumentari tan interessant no sembla que hagi estat escrit per Xavier Vendrell, per raons òbvies. Més aviat es diu que sorgeix de les aportacions originals de figures com Enric Marin, Hèctor López Bofill, David Miró i Oriol Junqueras, caps de brot del més subtil pensament independentista-montillista que ens il•lumina en aquesta hora. No es descarta que l’exconseller Josep Bargalló també hi hagi contribuït des de la seva perspicàcia i erudició.

El manual conté un decàleg que sintetitza tot allò que ha de dir un bon independentista oficial al servei del president Montilla. Passo a copiar-lo pel seu valor documental i perquè ens ajuda a comprendre algunes actituds dels nostres pròcers hereus de Macià i Companys.

“1- Si us esmenten la llei estatal de Dependència, que ERC ha votat a Madrid i el Consell Consultiu de la Generalitat ha tombat, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

2- Si us esmenten el decret del castellà, que el conseller Ernest Maragall accepta de fet pel bé de la pàtria i del progrés, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

3- Si us esmenten les lleis harmonitzadores que prepara el ministre Sevilla, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

4- Si us esmenten les escasses competències del vicepresident Carod dins del Govern, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

5 -Si us esmenten la gran minva en les partides econòmiques que gestiona ERC al Govern, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

6 - Si us esmenten les declaracions de l’exconseller Carretero, és una conspiració de CiU en aliança amb “els ressentits”.

7 -Si us esmenten les crítiques als dirigents d’ERC que el sociòleg Salvador Cardús planteja en els seus articles, heu de demanar el seu cap i, de pas, dir que és una conspiració de CiU en aliança amb “els puristes”.

8- Si us esmenten que ERC ha deixat de tenir veu i perfil, heu de respondre que “ara tenim tàctica i estratègia” i que dia vindrà en què, des del Canigó, una veu ressonarà imitant el poeta: “Ni Espanya, ni França, Països Catalans!”. Sobretot, parleu sempre d’un futur inconcret. En cas de dubte, la culpa és de CiU per haver dit sí al nou Estatut.

9 – Si us esmenten d’altres persones crítiques amb la política d’ERC, digueu sempre que són els que volien tocar cuixa en aquest Govern i que o formen part de la conspiració de CiU o són ximples que no han entès els nous temps. També s’ha de remarcar molt sovint que ells cobren dels poders fàctics per dir el que diuen. Només nosaltres tenim conviccions, ells són mercenaris miserables que cerquen el plat de llenties.

10 – Tots aquests arguments es resumeixen en un: la culpa de la situació del país és de CiU per haver dit sí al nou Estatut. ERC, però, salvarà el país al costat del president Montilla. En podeu estar ben segurs”.